Trobar-se bé, ajudar a que les persones es trobin bé ha estat sempre present a la meva vida.
Primer com a voluntari de la Creu Roja a Sant Just Desvern, on un curs de primer auxilis em va permetre ajudar a persones ferides o lesionades. Després a la Unitat de Cures Coronàries de la Vall d’Hebron (UAB), on vaig començar a treballar just a l’acabar la Diplomatura en Infermeria al mateix Hospital (UAB). Una experiència intensa i on vaig aprendre molt.
Tot i això, l’any 1989 vaig passar a treballar d’infermer als centres d’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut, on encara hi treballo. Trobo que és una feina que requereix esforç, paciència i dedicació, però que a la vegada és molt enriquidora. Procures ajudar a persones amb situacions molt diverses, i amb maneres de pensar i d’actuar també molt diferents. T’adones que cada persona és un món, i que les malalties o les molèsties mai venen soles, sinó acompanyades d’emocions, de sentiments, d’hàbits, de maneres de menjar, de viure…. I que atendre a un malalt no és donar un medicament, ni un tractament, sinó sobretot, escoltar i fugir d’idees preconcebudes.
Potser per això mai he deixat de formar-me ja sigui a través del Postgrau de Salut Púlbica per l’EUI (UB), o més recentment, acabant la llicenciatura en Biologia Sanitària per la UB (2010). És també l’interès per altres tipus de teràpies el que m’ha portat a fer diversos cursos, com el de de Reflexologia Podal (1986); de Reiki (USUI SHIKY RYOHO) i d’Acupuntura (Heilpraktiker Institut Barcelona); i a posar aquests coneixements a la pràctica.
L’experiència m’ha demostrat que els 2 tipus de medicines, l’occidental i l’oriental, són complementàries i que cal aplicar-les segons les característiques de cada persona. Perquè el que és important no és l’instrument, sinó aconseguir que les persones es trobin bé.
La Salut de Sant Just 